Vistes des de Siurana // Xavi Viñas
Hi ha indrets que sedueixen els sentits a través dels detalls, altres per la senzillesa que transmeten, altres per les olors que desprenen però, també, n’hi ha que encisen per la història que amaguen entre els seus carrers. Si hi ha un poble que engloba tot això, aquest és Siurana. És un d’aquells llocs on la mirada es perd embadalida en l’infinit. No és d’estranyar perquè les vistes des d’aquest balcó del Priorat són úniques i irrepetibles. L’embassament de Siurana als peus dels cingles posa la nota de color que afegeix un punt diferencial als tons més apagats de les àrides muntanyes d’aquesta zona. Situar-se a prop de la punta del cingle, just havent deixat l’església a l’esquena, proporciona una d’aquelles sensacions que és difícil de posar en paraules. Quan la mirada es perd en l’horitzó contemplant l’extensa panoràmica que ofereix aquest racó, sembla que el cos entri en un altre estat. Una espècie de formigueig que s’assembla al que se sent a l’estómac quan un cau al buit. El que transmet aquesta mena de llocs és el crit que es deixa anar mentre s’està caient en aquest no-res imaginari, amb l’única diferència que el crit no surt cos enfora i es converteix així en tota una vivència reconfortant. Siurana, on l’horitzó es converteix en un espectacle de la naturalesa, suscita aquest crit interior, aquest nus a l’estómac. La ment s’endinsa en un estat de relaxació que permet fer introspecció en un mateix. Lloc ideal per deixar volar la imaginació i els pensaments.
Panoràmica del poble de Siurana // Xavi Viñas
L’espectacle dels horitzons, però, no és l’únic atractiu d’aquest indret. El seu petit i recollit nucli urbà empedrat es complementa perfectament amb la part més natural. El carrer Major, amb la seva porxada i el conjunt de cases que conformen aquesta localitat, transporten al visitant a l’època medieval.
Carrer Major, Siurana // Xavi Viñas
Així, alhora que es van descobrint nous racons que amaga el poble també és fàcil transportar-se a aquella època i imaginar com devia ser la vida en aquells carrerons.
Entrada al poble de Siurana // Xavi Viñas
Un cop travessat el carrer principal i en direcció al cingle que hi ha a l’extrem de la localitat, hi ha un altre lloc destacat per visitar i que està conservat íntegrament: l’església de Santa Maria. Es tracta d’una edificació que es va construir entre els segles XII i XIII i que, per tant, correspon a l’època romànica. La part més coneguda de l’església no és pas el seu interior, sinó la part exterior que toca a la vora del cingle a través del qual es veu l’embassament de Siurana. Aquest s’ha convertit en el lloc més fotografiat del poble.
Església de Santa Maria, Siurana // Xavi Viñas
Siurana no només es coneguda per la bellesa del paisatge, sinó que també ho és per la pràctica d’un esport en concret: l’escalada. Els seus cingles imponents i les seves parets verticals són objecte d’admiració pels practicants d’aquesta modalitat. És molt freqüent trobar-hi escaladors d’arreu del país i molts turistes estrangers que s’hi han acostat atrets per la fama de la localitat en el sector. Per comprovar-ho, només s’ha de fer un dels trams més concorreguts pel que fa al senderisme: el Camí de la Trona. En aquest recorregut es pot gaudir dels nombrosos cingles, en molts dels quals ja hi ha vies d’escalada traçades, de vistes panoràmiques espectaculars i també d’un punt de vista únic de l’embassament de Siurana. És un indret especialment adequat tant pels amants de la muntanya com pels de la fotografia, ja que la natura regala magnífiques instantànies per capturar no només a les seves càmeres, sinó també a les retines dels visitants.
Un dels altres atractius del Siurana és el Castell Àrab, construït cap al segle IX. Com que la vila estava situada en un punt clau de dominació musulmana, el castell es va convertir en la porta d’accés a Siurana i, d’aquesta manera, era la fortificació que tancava el pas al nucli urbà. Malgrat que les lluites i la resistència sarraïnes van ser fortes, el castell va ser conquerit per les tropes de Ramon Berenguer IV l’any 1153.
El Salt de la Reina Mora
Siurana no només és única per ser una terra que gaudeix d’un mirador sobre el Priorat únic que la converteix en autèntica llegenda per la bellesa dels seus paisatges, sinó que a causa de la seva posició estratègica, entre la serra del Montsant i les Muntanyes de Prades, aquest poble s’ha convertit en un enclavament de destacada importància al llarg de tota la seva història. Però, si hi ha un episodi destacable aquest fa referència a la resistència sarraïna a casa nostra. Siurana va ser l’últim reducte musulmà de Catalunya. És en aquest moment en el qual sorgeix una de les llegendes que han perdurat fins als nostres dies i que atorguen a aquest indret un aire místic. Un dels cingles que envolten la localitat és conegut com el Salt de la Reina Mora. Aquest nom se li deu a una llegenda que explica que la princesa Abdelàzia va decidir llançar-se a l’abisme amb el seu cavall abans de caure en mas dels seus enemics, els cristians. Segons explica la llegenda, el cavall, quan es dirigia al cingle, va intentar aturar-se però havia agafat tanta embranzida que animal i genet van caure al buit. La marca que hi ha just en aquest cingle correspondria, segons la llegenda, a la petja que el cavall que va deixar marcada a la roca en intentar frenar.
Racons de món 