Canvis al blog

Properament, podreu veure nous enfocaments de presentació dels continguts que ampliaran els que ja hi havia (en cap cas el que feia quedarà anul·lat). Ja us avanço que les xarxes socials hi tindran un paper molt destacat. Sobretot, aquelles en què la fotografia sigui un dels elements important.

Fins aquí el que us puc avançar! No segueixo perquè si no us ho comentaria tot! Això sí, demanar disculpes per tot aquest temps d’inactivitat, però que ha servit per tornar a carregar les piles i tornar amb ganes de compartir més indrets d’aquells que costa oblidar.

Ens retrobem aviat!

L’última cita: San Siro

Diumenge i últimes hores a Milà. Amb el cap a les 19:45, hora en què l’avió sortia. Per tant, es presentava un matí força ple de coses: faltava veure l’estadi de San Siro / Giusseppe Meazza, tornar a la zona centre i passejar atravessant el Castello Sfrorzesco i arribar fins a l’arc de triomf.

L'estadi de l'Inter - AC Milan // Xavi Viñas

Anem a pams. Tenint la sort que a l’hotel es podien guardar les maletes, la destinació era clara: San Siro. Queda lluny del centre i, a més, després de baixar del metro hi ha un bon tros fins arribar-hi. Feta la caminada, des del meu punt de vista San Siro / Giusseppe Meazza em recorda molt a l’estadi del Reial Madrid.

Itàlia en estat pur

Després de la caminada del dia anterior, el dia següent calia arrencar-lo amb bon peu. Mirant informació abans de marxar, un dels llocs que més recomanaven era anar a la ciutat de Como on s’hi pot trobar el tercer llac més profund d’Itàlia i, amb els seus 416 metres de fondària, també en un dels més profunds d’Europa. Per arribar-hi des de Milà cal agafar un tren que, després d’una hora de recorregut et planta allà mateix.

Vista del llac i de part de la ciutat de Como // Xavi Viñas

Una hora de tren pot donar per moltes coses, però també tot el contrari. En aquest cas, aquest trajecte serà difícil d’oblidar. Asseguts al costat, una família de peruans també es dirigien cap a Como. Però, dels 4 que eren donava la casualitat que dos (una dona i una nena) vivien allà i els altres dos eren de Madrid. El més curiós és que la nena que, per cert, tenia nou anys sabia molt poc castellà. Per entretenir-se posava a prova els familiars de Madrid. Els preguntava com es deien coses bàsiques en italià, però ho plantejava com un concurs en què cada encert tenia puntuació. Llavors nosaltres, després d’estar absorbint durant una estona tot aquell vocabulari també ens vam afegir al joc. El trajecte, a part de fer-se curt, va servir tant perquè la nena no s’atabalés i alhora perquè nosaltres aprenguéssim més paraules d’una llengua que personalment crec que és una de les llengües més agradables a l’oïda que existeix.

Els tòpics a vegades es compleixen

Itàlia mai deixa indiferent a ningú i Milà no n’és una excepció. Sovint els tòpics sobre determinats llocs són tan sols això: tòpics sense fonament. Però, n’hi ha un sobre aquest país que mai deixa de ser cert. Quan aterres et comença a envoltar una sensació de desorientació i caos per saber quina és la direcció correcta per arribar en el menor temps possible a l’hotel.

L'imponent Duomo de Milà // Xavi Viñas

En arribar a l’aeroport de Malpensa, les indicacions et porten a desembocar a l’estació de tren llançadora que connecta directament amb el centre de Milà. Ara bé, a la zona centre hi ha dues estacions: Cadorna i l’estació central. Per tant, des de l’estació surten trens cap a aquestes dues destinacions. El preu és radicalment diferent. El que va a Cadorna t’hi acosta pel mòdic preu d’11€ en el bitllet d’anada, mentre que el de l’estació central, per 7€. Això sí, la diferència està justificada. Aquest últim és semidirecte i para en diverses parades abans d’arribar al centre.

Prossima fermata, Milano

Com ja haureu vist, en aquest blog ja hi ha una crònica del viatge a Venècia del 2008. El tenia en un altre pàgina, però l’he importat perquè crec que és un bon exemple del que pretenc fer a Racons de Món. També el vaig afegir perquè, sens dubte, és un viatge que algun dia s’ha de fer, però que un ha de passar la barrera de la zona més turística per endinsar-se en l’autèntica ciutat de Venècia per adonar-se que respon als cànons de la ciutat italiana que tant ens han venut les pel·lícules.

La catedral de Milà // racó català

Dit això, centrem-nos en la nova destinació: Milà. El viatge comença avui divendres 2 de desembre i fins diumenge. És coneguda com la ciutat de la moda i tenint l’honor de ser la segona zona més poblada d’Itàlia, d’entrada té diversos atractius.

Quines són les teves preferències?

Amb aquesta enquesta podrem veure quines d’aquestes destinacions també us agraden a vosaltres. En aquest cas, podeu clicar fins a tres opcions diferents. Com ja sabeu podeu votar en aquesta enquesta i deixar les vostres impressions tant en el twitter, com en el facebook com deixant un comentari en aquest mateix bloc. L’enquesta es tancarà el dia de Nadal a les 12h. Gràcies per la vostra participació!

Comencem el viatge

Piazza Sant Marco vista des de Sant Giorgio // Xavi Viñas

Benviguts a aquest nou blog que tan sols pretén ser un lloc on compartir experiències, sensacions i detalls dels llocs on vagi viatjant. Hi haurà tant llocs de fora com de la nostra terra perquè crec que es pot aprendre dels estrangers, però si no ens mirem una mica el melic tampoc arribarem a conèixer qui som i com és el nostre país. No es tractarà d’una guia turística ni una llista de llocs per recomanar. Aquest blog pretén omplir-se de relats totalment personals dels llocs on posi els peus. D’aquí el fet que hi predominin les sensacions, les emocions i, perquè no, els records que evoqui l’indret en qüestió.

Espero que us pugui aportar alguna cosa més que no una simple descripció d’un recorregut per alguna ciutat o poble. Recordeu que, en qualsevol moment, podeu comentar cròniques, fer suggerències, compartir experiències i, fins i tot, recomanar-me nous indrets. Gràcies i això comença!